Història


L'església parroquial de Sant Vicenç presideix el nucli històric de Gualba (505 h el 2005; 177 m d'altitud) o Gualba de Dalt, cap de municipi, i consta encara bàsicament, almenys en l'absis i la façana, de l'església romànica consagrada el 1099. Com passa en moltes esglésies, fou transformada al segle XV amb capelles laterals, que formen altres naus laterals, i amb un campanar de torre, de pis vuitavat amb grans obertures apuntades per a les campanes. Més tard s'afegiren cossos moderns a la part del davant i es prolongaren les naus de capelles del gòtic tardà, cobertes amb nerviacions, i la capella de la Mare de Déu, amb mènsules esculpides. Una restauració feta entre els anys 1959 i 1961 ha restaurat la façana i el sector de l'absis.

L'església té antigues làpides sepulcrals d'antics feligresos i rectors, entre les quals es destaca la del rector Josep Baborés, que lluità contra els milicians constitucionals i fou mort per aquests el 1822. També guarda un retaule gòtic del segle XVI amb taules pintades amb escenes de la vida de sant Vicenç, una predel·la gòtica amb Crist al mig i dues santes per banda, del 1582, i fragments d'un altre retaule pintat del segle XVII amb quatre doctors de l'Església. Conserva, així mateix, peces d'orfebreria: una creu processional del segle XVI i un reliquiari i uns canelobres del segle XVIII.

Gualba té algunes cases antigues, però la majoria s'han renovat sobretot de cara a l'estiueig.

El cicle de festes comença el gener, el dia 22, amb la festa major d'hivern de Sant Vicenç, que s'acompanya d'una fira d'artesania. El 16 d'agost se celebra la festa major de Sant Roc, originada pel vot del poble a aquest sant. Pel que fa als aplecs, es destaca l'aplec al Gorg Negre, el darrer dissabte de setembre, on es representa la llegenda de les bruixes, segons la qual aquestes s'alegraven de les malvestats que originaven les tempestes. Els veïns decidiren llavors d'anar a plantar-hi una creu per tal d'allunyar-les.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada