Himne de Corpus
Devot us adoro,
Deïtat latent,
sota d'aquests signes
verament present;
el meu cor, per vostre,
tot ell s'ofereix,
perquè, contemplant-vos,
tot ell defalleix.
A gust, vista i tacte
amagat resteu,
però, amb sols l'oïda,
segur l'home creu;
crec tot allò que el vostre
Verb ens ha parlat,
cap paraula d'altre
no és més veritat.
En Creu era oculta
sols la deïtat,
ara aquí és oculta
fins la humanitat;
però ambdues coses
jo confés creient,
i us prec allò que el lladre
pregà penitent.
No us veig les ferides,
tal com sant Tomàs,
Déu, però, us confesso,
no veient-les pas;
feu que jo en Vós sempre
tingui fe major,
més ferma esperança,
més ardent amor.
Oh do! que ens recorda
la mort del Senyor,
pa vivent que vida
dóna al viador,
feu que sempre visqui
de Vós el meu cor,
feu que gusti sempre
la vostra dolçor.
Pelicà benigne,
oh Jesús Senyor,
renteu-me amb sang vostra
de tota lletjor;
que una gota sola
d'ella pot salvar
tot el món de quanta
culpa en ell hi ha.
Jesús, a qui esguardo
ara sota un vel,
quan serà que us vegi,
com és mon anhel:
que, a faç nua, un dia,
veient-vos a Vós,
benaurat em faci
veure-us gloriós.
Amén.
